BLOG

Eficiència energètica als habitatges. ¿En què consisteix? ¿Com millorar-la?

Eficiència energètica. Un terme que ens envolta cada vegada més. Tot ha de ser eficient, tot ha d’estalviar energia. Es va començar pels electrodomèstics i a poc a poc el concepte s’ha anat estenent als altres àmbits de les nostres vides, inclòs el de l’arquitectura. No obstant açò, un concepte que sembla bastant clar – aplicat, per exemple, a un televisor – no ho sembla tant quan parlem dels nostres habitatges.

Des de fa alguns anys les normatives de l’edificació en el nostre país han anat incloent i incrementant cada vegada més les restriccions en matèria de consum energètic. De fet les directives europees apunten a un futur no massa llunyà en el qual els edificis hauran de tenir un consum energètic quasi nul. Però De què estem parlant quan parlem de consum energètic? Què significa que el nostre habitatge és eficient? com s’aconsegueix que aquest ho siga? Anem a intentar respondre a aquestes i altres preguntes que ens anirem fent sobre la marxa en aquest post.

El consum energètic en un habitatge: Què és?. És molt probable que el primer que ens vinga al capdavant siga la ja desapareguda bombeta incandescent que a poc a poc s’ha anat substituint per altres de major eficiència energètica. No obstant açò, el consum energètic en el qual ens fixem per a esbrinar l’eficiència energètica d’un habitatge no radica ni en les bombetes que posem ni en si la nevera té una etiqueta A o A++. Del que anem a parlar és de quanta energia necessitem per a mantenir la nostra llar a una temperatura habitable.

Evidentment això d’habitable, malgrat ser un terme més o menys relatiu, és un valor establit per la normativa que ens va a permetre comparar uns habitatges amb altres de manera fiable. Vist així, potser la normativa peque de simplista doncs hi ha un ventall extens de dissenys bioclimàtics que sense complir a priori amb els estàndards exigits per la legislació podrien considerar-se amb un perfil de baix consum. No obstant açò, el gruix del parc d’habitatges construït – i per construir – va a encaixar perfectament en el que estem parlant ací.

Hem dit que l’energia necessària per a mantenir la nostra llar a la temperatura adequada és el que definirà en major mesura l’eficiència energètica del nostre habitatge, però ja no només es tracta de “quanta energia” sinó de com es produeix esta energia. Doncs no és el mateix que l’aigua calenta amb la qual ens dutxem i que recorre els nostres radiadors (per posar un exemple) es produïsca mitjançant energia elèctrica provinent de centrals tèrmiques, gas natural o plaques solars tèrmiques. O per exemple, no és el mateix una casa que està en ombra tot l’hivern que una altra a la qual li està tocant el sol durant aqueixos mesos de fred (o viceversa a l’estiu).

Llavors com aconseguim una major eficiència energètica de les nostres llars?. La resposta és senzilla, impedint que la calor s’escape a l’hivern i evitant que la casa es sobrecalente a l’estiu. I com ho aconseguim açò? Existixen una infinitat de solucions però cal tenir en compte una sèrie de punts fonamentals que s’enumeren a continuació:

1. Aïllar, aïllar, aïllar.

El tema de l’aïllament no és tan senzill com sembla: no n’hi ha prou amb posar un aïllament adequat en els tancaments perimetrals de l’habitatge. No cal oblidar que a part de les parets tenim la coberta i els sòls i tot açò forma part de l’envolvent tèrmica de la nostra llar. Però sobretot no cal oblidar que la gran part de les pèrdues energètiques en un habitatge es produïxen a través de les finestres i de la ventilació. Per açò és summament important que la fusteria i els vidres meresquen tota la nostra atenció.

Acristalaments dobles, amb cambra d’aire d’almenys 10mm hauria de ser el nostre punt de partida. A partir d’ací i en funció de les condicions climàtiques ja considerarem que aquests incloguen alguna propietat baix-emisiva o de control solar.

A la fusteria haurem de fugir dels perfils metàl·lics simples i anar a perfils amb menor transmitància com són els PVC, perfils d’alumini amb trencament de pont tèrmic o fustes (sempre que tinguen un bon sistema de tancament i no hi haja filtracions d’aire).

2. Situar i orientar amb criteri.

Si el que anem a emprendre és un projecte de nova planta sempre tindrem l’oportunitat de jugar amb l’orientació del nostre habitatge. Açò va a resultar fonamental doncs amb un bon estudi de la situació i l’orientació aconseguirem unes millors condicions bioclimàtiques per al nostre habitatge. Hem de pensar que un habitatge, excepte excepcions molt puntuals, és un element fix que s’insereix en un entorn concret d’una manera molt concreta i que les seues característiques van a influir en el benestar dins de la casa. És per açò que tindrem en compte les brises, el recorregut del sol i les ombres que sobre la casa puguen projectar arbres, muntanyes o altres edificis. I no solament açò, sinó també on i de quina grandària posem les finestres. Doncs un mateix finestral pot beneficiar-nos si ho orientem al sud i perjudicar-nos si ho està a l’oest. Cada part de la casa ha d’estar pensada en funció del seu entorn i la seua orientació.

Diferència entre la incidència solar a l’estiu i a l’hivern per a latituds mitjes.

3. Controlar el solejament.

El solejament pot ser el nostre gran amic o el nostre gran enemic. El sol és una gran font d’energia, i tal com es diu: un gran poder comporta una gran responsabilitat. Però amb una bona planificació i amb els elements d’ombra adequats podrem aconseguir que el sol ens done calor a l’hivern i protegir-nos d’ell a l’estiu.

Per a açò hem de tenir en compte principalment l’orientació de les finestres que volem protegir. Al sud podem col·locar viseres o sistemes de lames que aprofiten la diferència entre la inclinació dels rajos solars a l’hivern i a l’estiu. A l’est i a l’oest pot interessar-nos filtrar els rajos del sol de manera estacional, mitjançant persianes o sistemes de lames verticals. Especialment cap a l’oest i en climes més càlids pot interessar reduir al màxim la presència de buits. I al nord, en funció de la severitat del clima, haurem de tenir molt clares nostres prioritats respecte a la grandària de les finestres doncs el balanç d’aquests buits va a ser sempre de pèrdua energètica durant tot l’any i el desemborsament en bons cristalls i bona fusteria es va a fer notar en les butxaques dels més atrevits.

www.persianasklas.es

4. Instal·lacions eficients i ecològiques.

A més de reduir la demanda d’energia cal ser eficients en la producció d’aquella que inevitablement anem a necessitar. És per açò que la normativa ja arreplega la necessitat d’implantar, per exemple, sistemes de col·lectors solars per a la generació d’aigua calenta. També cal tenir en compte que alguns sistemes, com els termos elèctrics, estan condemnats a desaparèixer a causa de l’alt consum d’energia i a les moltes emissions de CO2 que generen, entre altres.

www.gstriatum.com

És molt extens el que es podria seguir dient sobre eficiència energètica en els habitatges. És molt probable que en futurs posts abordem altres temes d’eficiència, parlem més d’instal·lacions o donem més consells per a aconseguir que les nostres llars siguen més eficients.

Mentrestant recordeu que els millors resultats s’obtenen posant-se en mans dels millors professionals i que en navarro+vicedo arquitectura estem per a oferir-vos el millor servei. Esperem els vostres comentaris respecte al post amb els vostres dubtes, preguntes i consells. A més podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través del nostre formulari web.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.