El passat 8 de Febrer de 2019 va entrar en vigor la llei 1/2019 de 5 de Febrer en la qual es recullen diferents modificacions a la LOTUP (Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana). Entre altres mesures que s’han adoptat en aquesta modificació està la possibilitat de regularitzar aquells habitatges que es van construir en el seu moment en sòl no urbanitzable sense la corresponent llicència.

L’existència d’aquests habitatges dispersos en el territori i la majoria de les vegades sense els serveis bàsics són un problema generalitzat amb un impacte negatiu sobre l’entorn. Aquests impactes solen consistir en abocaments residuals al medi ambient, deterioració del paisatge i invasió d’hàbitats naturals. No obstant això l’ocupació indiscriminada del territori també ha exercit un impacte negatiu sobre les infraestructures: dispersió urbana, major dependència de l’automòbil, saturació de vies interurbanes, dèficit de sòl dotacional, etc…. És per tot això que la nova llei obri la via a la regularització d’aquests habitatges, això sí, exigint als propietaris d’estos que adopten mesures correctores que minimitzen l’impacte sobre el territori.

Com saber si puc acollir-me a la legalització d’habitatges en sòl no urbanitzable de la Comunitat Valenciana?

Els requisits bàsics són els següents:

• – Que l’habitatge no s’haja construït amb posterioritat al 20 d’Agost de 2014.
• – Que el seu ús actual siga el residencial.
• – Que no existisca sobre elles una sentència judicial ferma.

A més dels anteriors requisits, des de navarro+vicedo arquitectura entenem que un altre requisit és el que la infracció haja prescrit. Cal tindre en compte que certes infraccions, com per exemple construir en un parc natural, constitueixen infraccions sense termini de prescripció des de la llei 16/2005 (Llei Urbanística Valenciana).

Quin procediment se segueix per a legalitzar l’habitatge en sòl no urbanitzable?

Ací cal diferenciar dos casos, perquè el procediment és diferent en funció de si l’habitatge pot entendre’s que forma part d’una agregació d’habitatges o es troba totalment aïllat en el territori.

Cas 1: Agrupació d’habitatges.
Aquest cas implica que es puga delimitar una àrea en la qual la densitat d’habitatges siga superior a 3 habitatges per hectàrea. És el cas de parcel•lacions o urbanitzacions il•legals o fins i tot el de la proliferació de molts habitatges relativament junts sobre parcel•lari agrícola de xicoteta superfície.
En aquest cas, serà necessari el desenvolupament i tramitació d’un Pla especial de minimització d’impactes que haurà de ser aprovat per la conselleria. Això requerirà la necessària col•laboració de tots els propietaris implicats i el propi ajuntament.

Cas 2: Edificació aïllada.
Aquest cas és aplicable a aquells habitatges que pel seu caràcter aïllat no es puga considerar que formen part d’un conjunt, atenent a allò especificat en el cas anterior. Per a la regularització d’aquests habitatges no és necessari desenvolupar un pla especial sinó que es tramita com una sol•licitud de llicència de minimització d’impacte territorial i d’ocupació.

Per a això, el propietari de l’habitatge haurà de seguir els següents passos:

1. Sol•licitar la situació individualitzada a l’ajuntament. Aquest pas previ és necessari per a poder tramitar la legalització d’acord amb el cas 2. Per a això, junt amb la sol•licitud, caldrà presentar la documentació necessària que justifique que l’habitatge pot acollir-se a aquesta modalitat.
2. Proposar i realitzar les mesures correctores necessàries per a la minimització d’impactes. Després de l’aprovació de la situació individualitzada, el propietari de l’habitatge haurà d’aportar els següents documents que hauran de ser redactats per un tècnic competent:
   • Estudi d’integració paisatgística.
   • Anàlisi de les afectacions, riscos ambientals i mesures correctores per a evitar-los.
   • Projecte bàsic que reculla l’estat actual i les actuacions i obres que han de realitzar-se per al compliment de la llei. Especialment quant al deure de dotació de serveis urbanístics bàsics i d’incorporació de mesures d’integració paisatgística.

Després de l’obtenció de la llicència, la persona propietària de l’habitatge disposa de 4 anys per a l’aplicació de les mesures correctores i sol•licitud de la corresponent llicència d’ocupació.

En què em pot ajudar un estudi d’arquitectura per a legalitzar el meu habitatge en sòl no urbanitzable?

La novetat d’aquesta nova normativa i la complexitat del seu procés fan que siga altament recomanable confiar en els professionals del sector per a obtindre assessorament i ajuda a l’hora de realitzar els tràmits.

Des del nostre despatx oferim aquest servei d’assessorament previ i redacció dels documents necessaris per a l’obtenció de la llicència per a aquells habitatges que es troben en el cas de la situació individualitzada.

En el cas que faça falta desenvolupar un pla especial de minimització d’impactes, en navarro+vicedo arquitectura podem iniciar els tràmits necessaris i proposar el desenvolupament d’aquest pla.

Si no saps quin és el teu cas, contacta’ns perquè t’assessorem.